Nezzi-d deg Idlisen-nneɣ Iqedsen ass-agi sbeḥ ɣer yixef wis sebɛa d ɛacrin n Matta. Nettaweḍ ɣer yiwen n weḥric seg ayat wis 27 ar 44, d aḥric ara nxemmem ddurt-agi d tin i d-iteddun akken ara nxemmem ɣef lḥebs n Sidna Ɛisa Lmasiḥ. Aṭas iseggasen aya, yura Frederic Farrar Tameddurt n Lmasiḥ. Yerna di tira-ines n Tudert n Lmasih, yesɛa yiwen n weḥric i bɣiɣ ad wen-d-ɣreɣ d amkan i wakken ad nefhem aḥric yellan zdat-neɣ.
"Lmut s ṣṣalib tettban-d tesɛa akk ayen yezmer ad yesɛu leqṛiḥ d lmut n wayen ixuṣṣen d wayen ixuṣṣen. Aɛebbuḍ, aḥebbus, fad, laẓ, lqella n yiḍes, tawla n tmeɣra, tiṭanus, lḥeṛma, aẓayer n lḥeṛma, akemmel ɣezzifen n uɛaqeb, tugdi n uraǧu, lmut n lǧerḥ ur nettwaḥrez ara, zemren ad ilin akk, ḥebsen kan qrib n tɣawsa ara d-yefken i win yettwaḍḍfen lfeɛl n ur nḥemmel ara Iẓuran i d-yesfeḍḍen d yiẓuran i d-yesfeḍḍen ttbeddilen s lḥif ur nettḥebbis ara Iẓuran i d-yesfeḍḍen kra kra s gangrened d oppress at. idammen, yerna deg wakud aydeg yal ṣṣenf n lḥif yettkemmil yettnerni kra kra, yerna-asen-d lḥif ur nesɛi lḥeqq n yiwen n lḥif ay d-yesɣermen yerna yettḥaz. uslelli igerrzen.”
Yiwet n tɣawsa iban-d seg wayen ay d-yenna Ferrar ed wayen ay nessen ɣef usseḥbiber yerna d tin-a: D akken deg usseḥbiber ɣef yiwen, ula d yiwen ur yettḥulfu s tmettant s tɣawla yerna war lḥif. Ulac win yellan yettḥulfu s uḥraz n kra n lqidar n lḥeqq n wemdan. D ayen ixuṣṣen. Imeṣ̣aliben ttnadin ɣef yiwen n uɛetteb n tḥeqranit s lekmal-nnes ay iɛeddan ɣef yal asenfar niḍen n lmut ay d-yesnulfa wemdan. Yerna akka i d-yella lḥebs i d-yesɛedda Sidna Ɛisa Lmasiḥ fell-aɣ – fell-aɣ.
Aɛelleq n Lmasiḥ, neẓra, d lqern n umezruy n tfekka. Neẓra aya. D lsas n lmeqsud n Rebbi i leslak. Kulci yettkemmil deg lqaɛa anda i d-yettawi Sidi ddnubat n ddunit, s wayagi i d-yettak leslak i wid akk yumnen. Yerna s kra n lmeɛna, ṣṣalib imiren d lqern n wahil n Rebbi, yerna yesskanay-d nnif d rrehma d lxir d lxir d tayri n Rebbi am wakken ur tezmir ara ad t-texdem ula d yiwet n tedyant nniḍen deg umezruy. Asskan ameqqran n tayri d nnif n Rebbi yettwaẓer ɣef ṣṣalib. Yerna akka nezmer ad nruḥ ɣer yiwen uḍris ɣef ṣṣalib yerna ad nesɛeddi akk lbal-nneɣ ɣef tbeddit n Rebbi s yiman-is ɣef tayri d nnif deg ṣṣalib. Tban-iyi-d belli d ayagi, s umata, i d lebɣi n l’injil n Yuḥenna. Akken yura Yuḥenna ɣef ṣṣalib, dima s tmuɣli n Rebbi. Yesskanay-ed belli d akemmel n nnbi, belli d ahil n Rebbi deg ubrid d ahil n Rebbi deg lxedma. Yerna nettmuqul deg l’injil n Yuḥenna yerna neɣra aḍris n ṣṣalib, yerna nettḥulfu s lxuf n uɛuǧi n Sidi Ṛebbi d nnif-is d tayri-s di lmut n Ɛisa Lmasiḥ.
Maca mačči d aya ay d iswi n Matta. Matta iqerreb ɣer ṣṣalib s tmuɣli nniḍen. Matta yessefhem-d lmeṣnuɛ mačči s lxir n Sidi Ṛebbi maca s lxir n yemdanen. Yerna lsas n Matta d amek llan yemdanen n diri d wamek i d-tessken lmut n Sidna isa Lmasih lbaṭel n wul n wemdan. Yerna ad d-iniɣ belli akken lmut n Ɛisa Lmasiḥ seg yiwet n tama d lbeṛhan ameqqran akk n tayri d nnif n Rebbi, seg tama nniḍen d lbeṛhan ameqqran akk d lbaḍna tameqqrant n lbaṭel d lbaṭel n wul n wemdan. Ihi tesɛiḍ snat n tidett yemxallafen deg tidett i d-yettwasbegnen s tmuɣli n tmeɣra deg tedyant-agi yiwet. Yerna akka i yella di Lecɣal n Irumyen ixef wis 2, mi d-iberreh Buṭrus di wass n Pentakosta, yenna-d belli Sidi Ṛebbi yefka-d ayagi maca kunwi s ifassen n yimcumen i t-id-yesbedden.
Yerna akken ara nmuqel imiren er l’injil n Matta, ur nwali ara aṭas lmeṣnuɛ seg tama n nnif d tayri n Rebbi akken ara t-nwali seg tama n lbaṭel d lbaṭel n wemdan. D lbaṭel ur nesɛi amkan. Yerna ma yella kra n wass yella wemkan anda ara d-nwali lbaḍna d wawal n Irmiya 17:9, anda i d-yenna: “Ul n wemdan d aɛewwiq nnig n kullec yerna d amcum s waṭas”, d dagi deg wemkan-agi. D aya ay d ttbut ameqran akk n tidet n wawal-nni.
Tura mačči amzun ur d-iban ara lbaṭel di tudert n Lmasiḥ uqbel ayagi, axaṭer iban-d. Lbaṭel yeɛreḍ ad T-ineɣ di tlalit-is. Teɛreḍ ad tessemɣer lḥeqq n uselmed-is. Teɛreḍ ad teḥbes lmuɛjizat-is. Di taggara lbaṭel yeḍmen lḥebs-is s lmut s uɛeṭṭel n yal lqima n lḥeqq deg umaḍal n Wudayen d leǧnas. Lbaṭel ixeddem-it yakan.
Awal: Bɣiɣ ad tebdem am warrac di ddunit ass-a, ad teṭṭfem tafat .
Tezzwert Ifilibiyen d tabrat taneggarut n Bulus i tmezgida. Yura-t-id seg lḥebs-is di Ruma. Di Ifilibiyen 2:6-11, nesla i Bulus amqeddas mi d-yebda tizlit. Nessawal ula i weḥric-nni "aẓawan n Filibiyen." Bulus yeţḥettim Ifilibiyen ad ḥadren wayeḍ, ad ssersen wayeḍ zdat wayeḍ di lmizan. Yeḥbes, ixemmem deg yiman-is : « Ḥwaǧeɣ amedya n waya », yenna-yas : « Xemmem ɣef Ɛisa Lmasiḥ ». Yerna syen yettqerrib ɣer tezlit. Yenna-d: "Yeɛqub Lmasiḥ yellan di ṣṣifa n Rebbi, d lsas n Rebbi s timmad-is, ixemmem ur ilaq ara ad yeṭṭef deg lḥeqq-nni yerna yessufeɣ iman-is, yerna yeddem ɣef yiman-is ṣṣifa, lsas n uqeddac, yerna yuɣal d amḍebber armi d lmut, lmut ɣef ṣṣalib." Deg usefru, d ṣṣenf n usnulfu akken ara tḥebseḍ ɣer ddaw ɣer rrebrab n Uṣalib. Di Yeccu LmasiP, Arebbi s yixef nnes, Mmi-s, iksi x yixef nnes lxedmet n uqeddac, uca ixs ixef nnes uca yusa-d Var ṣṣalib. Daymi, Baba-tneɣ Sidi Ṛebbi issgaɛed Ɛisa s waṭas. Yeccu d isem nnig marra isem, Pima s yisem n Yeccu, kul ijj n uar, deg ujenna, di temmurt, sadu temmurt, uca marra iles ad icehhed belli Yeccu LmasiP d Sidi i uouLli n Arebbi, Tababat. Aẓawan-agi yettmeslay-d ɣef tayri n Rebbi yettwalin d tadyant i d-yeḍran. Di Leɛqed Amaynut, tayri mačči d tikti, tayri mačči d tiẓri, tayri d tadyant s umata. D ayen yeḍran deg Uṣalib. D asmi i d-yesban Ɛisa yid-neɣ yerna yesfeḍ tazmert n ddnubat-nneɣ, yesfeḍ tazmert n lmut s timmad-is s tmeẓẓuɣt-is, yerna yesfeḍ tazmert n cceṛ. Yerna d tadyant i d-yeḍran di ṣṣalib, d ayen i ɣ-d-yesbeggen Bulus deg ccna-nni ameqqran. D acu i d-iteddun? D acu i d-iteddun akka? D awalen i d-iteddun. (Ɣer-ed Ifilibiyen 2:12-13) Eǧǧ-iyi ad k-sfehmeɣ kra n wawalen yellan deg tefyirt-nni i d-yesmektayen aṭas. Yebda s wawal-agi : ''Akken i yi-teḍferem dima zdat-i, tura ḍefren-iyi zdat-i », netta ur ten-id-yeqqim ara, tura yella di lḥebs n Rruman. Eǧǧ-iyi ad ak-d-iniɣ ɣef wawal "ḍuɛ." Awal "obey" yettban-d s tmeẓẓuɣt (rote) ed tmeẓẓuɣt (slavish) mi ara nesli i wawal anglizi "obey”. Awal yettwasqedcen dagi s tidett i d-yessuqel RSV "ad t-id-teḍfer" d awal n tyunanit "ad tesleḍ". Ssefled. Yerna ḥemmleɣ aya ugar imi yettḥadar tilelli-inek. Yerna tenna-d: "Akken i yi-tesleḍ dima mi lliɣ yid-k, ula d nekk ur lliɣ ara, tesleḍ-iyi-d." Yessewham imi awal yettwasuqlen "ad ḍefren" s teɛrabt d yiwen, d awal daɣen i "sleḍ." D awal ameqqran n tɛebrit shema.Di Usekkir 5, nesɛa yiwet n tefyirt i d-yebdan ccɣel iqedsen di lǧameɛ. “Sřeɣ, a Israil, aqa d ijj n AREBBI i ɣa tɛebded, d ijj n AREBBI, war iǧa irebbiten nneḍni zzat i wudem nnek.” Leddi n mraw n lewṣayat, s shema. Deg tidett, imawlan, mi d-yenna Bulus i warraw-nneɣ d yessi-tneɣ : « Ay arraw, ḍeɛmet imawlan-nwen », deg tidett, yesseqdec awal-nni kan. « A tarwa, slet i imawlan-nwen ». Ḥemmleɣ aya ugar. Yettwali yella lḥal n lemcawrat, ula d netta. « Sleḍ i imawlan-ik, sleḍ-asen ». Yerna, imawlan, d awal igerrzen ad t-id-nini. Ur qqar ara : « Ḥader-iyi ». Ini: “Sleḍ-iyi-d.” D ayen i yifen, acku yettbeggin-d tilelli n umdan i k-islan. Yettbeggin-d lḥeqq-nsen. Yettwali daɣen belli yella udiwenni yettkemmilen yerna yella wassaɣ. Ixeddem ɣef liman-ik Bulus ikemmel yenna-d, di yiwet n tefyirt yettwassnen aṭas: "Xeddem s tugdi d lḥir i usellek-nwen, axaṭer Sidi Ṛebbi ixeddem deg-wen, akken ad tebɣum yerna ad txedmem lqedd-is yelhan." Sɛiɣ yiwet n tɣawsa nniḍen ara ḥadreɣ yid-k d tin n lqanun n tutlayt. Teẓriḍ tutlayin mxallafent, tutlayin akk yellan deg umaḍal. Imgaraden sɛan azal ameqqran deg wamek ara tfehmeḍ tafyirt. Eǧǧ-iyi ad ak-d-fkeɣ amedya. Deg talmanit, amyag yellan deg tefyirt yettili deg taggara deg umkan n tazwara n tefyirt. D ayen yesɛan azal ameqran deg tutlayt talmanit. Yettgen tutlayt talmanit d tutlayt s tɣawla. Ur yelli d lmuḥal d tutlayt n yimusnawen, acku d tidet ɣef ljal n tmuɣli-nni tasnilsant yiwet i d-yeqqaren belli amyag yella deg taggara n tefyirt. Ad ak-d-fkeɣ amedya. Ɣil belli teţceggiɛeḍ mmi- k neɣ yelli- k, neɣ yemma- k, neɣ argaz- ik neɣ tameṭṭut- ik, ɣer tḥanut akken ad d- tawiḍ kra; tafyirt talmanit ad teddu akka, "Ɣer tḥanut, aɣrum, ayefki, ulac tiɣawsiwin n tmeẓẓuɣt, ddu!" Wali amyag yella deg taggara. Ttaruḍ aḍris-a s lḥir, ladɣa aḥric n "ulac iferdisen n tmeẓẓuɣt". Taggara tesliḍ i umyag agejdan, "ruḥ." Wali, akka i tettxemmim tussna. Tgemreḍ di tazwara akk isefka, syin taggara amyag. "Ṛuḥ!" Tura, taglizit temgarad. Imyagen n teglizit, s umata, d imezwura. Yerna llant lfaydat deg waya. Yettarra tutlayt-nneɣ d tutlayt n tigawt ɣlayen. Llan lxir ɣas akken. Amedya, tenniḍ-as: "A ḥbib, ddu ɣer tḥanut, ad tṛuḥeḍ?" Yerna syen ffɣeɣ-d yakan seg tewwurt. Ẓer? Imi sliɣ yakan i umyag n tigawt.